dilluns, 30 de novembre de 2009

Eines de suport al pensament

Mapes conceptuals
  • Ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra prespectiva a relació a un tema.
  • La creació del mapa passa per diversos estadis:
  1. Selecció i jerarquització de conceptes
  2. Reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres
  3. Representació gràfica adequada
  • La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.
  • Programa per crear mapes conceptuals: CMapTools.
  • Pràctica de mapa conceptual: sopar de nadal
Fluxogrames
  • S'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca.
  • Contempla dues utilitzacions pels mestres
  1. Planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional, exemple: representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
  2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: presa de decisions, resolució de problemes, planificació, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes...
  • Tenen una simbologia específica i universal.
  • Pràctica de fluxogrames: semàfor

dijous, 26 de novembre de 2009

Setmana cultural

Dilluns 16 de novembre -> vam fer la sortida al Jardí de les Cordes de Cerdanyola del Vallès. A nivell personal va ser una experiència nova que en general va agradar molt, tot i que va haver moments de tensió i nervis. Però el companyerisme i ànims dels demés van ajudar a adquirir confiança i a acabar l'activitat amb èxit. La proposta educativa i pedagògica que ofereix el Jardí de les Cordes és un circuit adaptat a les necessitats dels infants de 3 a 6 anys. Ens van insistir en la importància de l'acompanyament d'un adult per a cada nen.
Aquesta activitat és molt bona pels infants tant pel treball de la motricitat com pel divertiment que suposa, l’esforç i la relació amb els companys de classe. Ens va agradar molt l’entorn natural del lloc, així com també la seguretat que transmetien els monitors i la seva amabilitat.

Dimarts 17 de novembre -> vam fer una visita al Museu Nacional d'Art de Catalunya. En arribar, la cap del departament d'educació del museu ens va oferir una conferència sobre com enfoquen les propostes artístiques del museu alhora de transmetre-les als alumnes que venen d'infantil, primària i secundària. Ens va parlar del servei educatiu i dels objectius de les propostes museístiques, i es va ajudar d'un cd que posteriorment ens van donar a cada un de nosaltres. Tot seguit ens van dividir en dos grups, un va fer la visita de "Fades i follets" i l'altre la de "So i color". En general ens van fer la visita com si fóssim nens d'infantil perquè veiéssim clarament com era, ens anaven explicant què els hi diuen, què és el que més els agrada, com hem de captar la seva atenció... etc. Aquestes visites que fa el MNAC tenen un gran èxit.
Les dues visites són molt educatives per als nens ja que entren amb contacte amb el món de l’art, i comencen a experimentar les primeres sensacions davant
  les obres, els colors, les formes i les dimensions d’aquestes. L’adaptació pedagògica que fan de les obres per als nens ens va semblar molt treballada i adaptada a les edats dels infants. En especial, les titelles eren molt gracioses i divertides., i és una manera molt eficaç d’apropar-te als infantil captar la seva atenció.

Dimecres 18 de novembre -> La Nerea, la Marta i jo vam anar al aquàrium de Barcelona. Al arribat ens va acollir la coordinadora del centre i ens va explicar una mica el que feien amb visites de nens. Quan va arribat el grup de nens d'infantil ( 5 anys ) ens vam ajuntar amb ells i vam anar de acompanyants durant la visita, per tal d'observar com els hi feien les explicacions i quines eren les reaccions dels nens. La visita va acabar amb una petita representació per tal de fer-los reflexionar als nens sobre la visita. Vam poder observar com nens de 5 anys arribaven a captar tanta informació en poca estona, degut a la motivació que creaven els monitor alhora de explicar, també vam poder observar les respostes que tenien els nens davant d'un dubte que els hi plantejaven o al conèixer una cosa desconeguda per ells. En conclusió podríem dir que ens va agradar molt la visita, ja que la companyia va ser molt agradable i alhora vam poder observar una nova forma de dinàmica per fer aprendre noves coses a nens d'infantil.

Dijous 19 de novembre -> vam anar a l'escola Joan XXIII de Bellvitge. En arribar, ens van rebre a la sala d'actes on ens van fer una xerrada sobre el funcionament de l'escola. En especial ens van explicar l'etapa de l'educació infantil. Després vam estar veient les aules i passadissos del curs d'infantil on hi havia els nens amb les mestres i algunes alumnes del mòdul d'infantil que estaven fent pràctiques amb els petits. Hi havia diversos racons on s'hi feien diferents tallers i els nens s'ho passaven molt bé. Tot seguit vam anar a conèixer les aules d'informàtica de l'escola, i ens van explicar quin era el seu ús i a qui anaven destinades.La visita a les aules i passadissos d’infantil ens va enriquir força com a futures mestres ja que encara no havíem vist cap escola. Vam gaudir veient les activitats que feien, la decoració de les aules, el tracte de les mestres amb els petits i els materials clàssics i tecnològics que feien servir. L’altre part de la visita als ordinadors, se’ns va fer pesada i avorrida, ja que la temàtica no era gaire interessant.

Divendres 20 de novembre -> vam anar a visitar el Museu de la Música, però va ser una visita molt fugaç i no en vam poder gaudir degut a la falta de temps i la poca organització. Tot i així va ser molt interessant. Quan els nens visiten aquest museu viuen experiències noves i enriquidores. Experimenten amb els instruments perquè hi ha una sala en la que poden tocar-los, s’habituen a veure objectes musicals i aprenen de tot allò que els hi explica l’educadora.
Tot seguit vam anar a una de les sales de l'Auditori a veure l'últim assaig de l'obra "Corda i descorda" dirigida a un públic infantil entre 1 i 2 anys. Ens va agradar moltíssim, tan l'obra en sí com els actors, el tracta amb el públic, el muntatge, la interpretació i la cloenda. Ho vam trobar molt original i molt encertat. Pensem que pel públic infantil serà una vivència molt especial ja que són molt petits i quedaran meravellats gràcies a l’actitud i l’actuació dels intèrprets
.
   

video

dimecres, 25 de novembre de 2009

Pràctica amb el movie maker

apunts: Competències digitals

Competències digitals específiques en relació a la tecnologia:
  • Competència digital
El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia, rep el nom de competència digital i el procés de les mateixes s'anomena alfabetització digital.
  • Competència digital del mestre
Competències específiques de caire didàctic que habilitin al educador per emprar la tecnologia per ensenyar i ajudar aprendre.
  • Documents que marquen les directrius sobre quines haurien de ser les competències TIC dels docents:
Normes UNESCO:
  • Nocions bàsiques de tecnologia
  1. Funcionament bàsic del maquinari i del programari, aplicacions d'activitat, un navegador, un programa de comunicació, un programa de presentacions i aplicacions de gestió.
  2. Han de ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petit grup i amb alumnes sol.
  • Aprofundiment de coneixements
  1. Han de conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades a problemes i projectes.
  2. Han de ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per resoldre els problemes que s'hagin escollit.
  3. Han de saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups o estudiants sols.
  4. Han de posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió i per col·laborar amb altres docents.
  • Creació de coneixements
  1. Han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements.
  2. Han de ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus companys, com l'elaboració i aplicació d'un concepte de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge.
Normes de la ISTE:
  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents
  1. Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants.
  2. Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis.
  3. Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital.
  4. Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat.
  5. Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge.
  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
  1. Creativitat i innovació.
  2. Comunicació i col·laboració.
  3. Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació.
  4. Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions.
  5. Ciutadania digital.
  6. Funcionament de la tecnologia i conceptes.
Què no sé?

MÒDUL 2: INFORMÀTICA INICIAL
  • Sistema operatiu
  1. Formatar un disquet
MÒDUL 3 : INFORMÀTICA BÀSICA
  • Sistema operatiu
  1. Restaurar una còpia de seguretat
  • Internet
  1. Configuració de la memòria cau
  2. Compressió i descompressió d'arxius
  • Tractament de textos
  1. Inserir una imatge com a marca d'aigua
  2. Combinar correspondencia
  • Tractament de la imatge i presentacions
  1. Dibuixar imatges amb el Paint
  2. Programa Picassa
MÒDUL 4: INICIACIÓ A L'OFIMÀTICA
  • Full de càlcul
  • Base de dades
  • Edició de documents digitals
  1. Diseny d'una pàgina utilitzant HTML
  2. Crear un document digital persona.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Apunts 23/11/2009

  • El llenguatge audiovisual és distingeix del lector i d'un escriptor
  • Llenguatge visual ( lector ): persona que llegeix, és l'interpret qui rep la informació.
  • Llenguatge visual ( escriptor ) : persona creadora d'un video, d'un power ponint.
  • El llenguatge audiovisual és un llenguatge informal, es transmet emocions que van lligades als estats d'ànims.
  • És important transmetre sensacions amb el llenguatge audiovisuals.
WMV 
  •  Qualsevol ordinador windows admet aquest format
Formats 

  • DVD: la seva grandària 720 píxels x 576 píxels
  • MDV
  • Per aconseguir aquesta grànadria s'ha de fer amb un càmera de vídeo, tant si ho gravem en cinta o memòria
  • Hem d'utilitzar un programa que ens permeti fer aquests 3 passos:
  1. Capturar el vídeo d'una càmera
  2. Editar aquell vídeo ( animacions, tallar, moure... )
  3. Convertir-h en un format
  4. Penjar-lo, per exemple en el youtube
Exemple de programa : WINDOWS MOVIE MAKER

dijous, 12 de novembre de 2009

Seminari dia 12/11/2009

  • En la sessió d'avui hem fet una reflexió sobre la pel·lícula de Billy Elliot i una posada en comú sobre unes qüestions de gènere i educació.

Billy Elliot 
  • La pel·lícula tracta sobre un noi que viu en un poble Britànic on la situació econòmica de la família és baixa, a més a més el pare i el germà són miners i estan passant per una època de revoltes i bagues mineres. 
  • El tema que vol aprofundir la pel·lícula és com el nen a força de voluntat lluita per aconseguir el que es proposa en aquest cas la dansa. Ens mostra com lluita contra el seu pare i el seu germà que es senten desepcionats del nen per no se boxejador i a més a més el tracten de homosexual, també la lluita amb el poble, que a primera vista es riuen d'ell, però a mesura que transcorra la història i veuen que el nen te talent, el poble l'acabava donat un bot de confiança.
  • Podem observar diferents estereotips: sexisme, pare= fort, fill= dèbil, àvia=paper de moble, no existeix per la família...
  • Una cosa impactant de la pel·lícula és com entre ells es mostren molt poc els sentiments, són molt freds en aquest sentit. En moments on donaries una abraçada, un petó per donar confiança en la persona o mostrar un petit moment d'estimació, els personatges de la pel·lícula no ho mostren, només en moments molt concrets i unes abraçades molt seques. Aquest punt m'ha impactat molt, ja que per mi donar una abraçada per donar ànims o mostrar petis moments d'estimació són coses molt properes en el meu dia a dia.
Refelxió: genère i educació

1. Sexe i gènere, són el mateix?
  • No són el mateix. Sexe ens referim quan discutim sobre categories biològiques associades a les dues classes sexuals, femella o mascle. Gènere ens referim quan discutim sobre les categories psicosocials que s'assignen als homes i a les dones.
2. En quin moment de la vida d'una criatura comencem a descobrir pràctiques tipificats de gènere?
  • Es comencen a descobrir pràctiques tipificats de gènere des de que neix la criatura. Exemple: a les nenes es fan arracades als nens no, les nenes roba de color rosa, els nens roba de color blava...
3. Quin és el paper dels pares/mares en la construcció d'arquetips de gènere?
  • El paper dels pares/mares és el principal alhora de la construcció d'arquetips de gènere, és a dir si els nens veuen que el pare veu la televisió quan la mare fa el dinar, els nens repetiran aquella situació.
4. Quin és el paper dels mass-media en la creació d'arquetips de gènere?
  • Els mass-media tenen un gran paper en la creació d'arquetips de gènere, ja que en els anuncis separen que va per nens i que va per nenes, exemple: les joguines. També ens els dibuixos, que separen quins dibuixos va dirigit per nens i quin per nenes.
5. Creieu que en les nostres pràctiques docents afavorim la construcció de discursos tipificats de gènere?
  • Sí, crec que en les pràctiques docents afavoreixen en la construcció de discursos tipificats de gènere, per exemple en les feines de casa ( mare= fer el menjar ), a l'escola ( mare= reunió de pares ). El mestres tampoc són conscients alhora de actuar i més d'una vegada afavoreixen en la construcció de discursos tipificats, exemple: diga-li a la mare que et posi un jersei a la motxilla. Per què no diem diga-li a la mare?.
6. Quin efecte té pel desenvolupament d'un nen, una educació basada en discursos tipificats de gènere? I una nena?
  • El efecte que té un desenvolupament de l'educació basada en discurs tipificat de gènere és molt important, ja que el nen o nena repeteix el que veu a casa, al carrer, a la TV... si el nen veu que les noies no juguen a futbol, no deixarà juga a futbol a la nena de la seva classe, si el nen veu que a casa seva el pare no fa el dinar, ell tampoc ho farà...
7. Hi ha activitats físiques o esportives exclusivament per a nois? I per a noies? Per què?
  • No hi han activitats físiques o esportives exclusivament per a nois o per a noies, sinó que la societat fa separació. Exemple: nens futbol, basquet... I noies: dansa, natació sincronitzada...
8. Quines són les conseqüències d'una societat adulta que ha estat educada en base arquetips de gènere?
  • Les conseqüències són que els nens repeteixen el que veuen i si aquesta educació no canvia, no es podrà eliminar mai els arquetips de gènere.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Seminari dia 10/11/2009

  • En aquesta sessió hem vist la pel·lícula de  STEPHEN DALDRY. Billie Elliot [DVD].Regne Unit,2000 ja que la pròxima sessió del dijous dia 12/11/2009 farem un debat i una reflexió sobre la pel·lícula i sobre el cos en el context cultural.

Seminari dia 5/11/2009

  • En aquesta sessió vam parlar sobre les activitats que tenim que realitzar durant la setmana d'activitats extraordinàries del 16 al 20 de novembre. També vam decidir quin seria el treball que hauríem d'entregar com a grup de seminari.
  • Desprès d'això vam fer una sessió de reflexió sobre els blocs, es a dir, cada persona va ensenyar el seu bloc i ens explicàvem com ens havia anat, com el portàvem i les dificultats que teníem. Vam coincidir bastant en que les primeres setmanes estàvem perduts, ja que no havíem tingut mai bloc, però que mica en mica estàvem aprenent, una de las coses que també vam coincidir es que encara no havíem enganxat el ritme d'actualitzar el bloc cada dia.. però vam arribar a la conclusió de que tenim 4 anys per endavant i que dia a dia ens hi anirem acostumant.

Seminari dia 3/11/2009

  • En aquesta sessió vam tornar a llegir un conte, però aquesta vegada amb una gran dificultat, ens vam haver de posar de peu! Recordo que aquell dia va ser una experiència autènticament nova. Les primeres línies no només em feien tremolar les cames, sinó que es tornaven borroses, ja tenia experiència sobre el conte, ja sabia com llegir-lo, a quin velocitat, quan fer canvi de veus... com fer comèdia, però quan estava asseguda, ara la situació era ben diferent, m'havia de col·locar de peu... aquesta comèdia ja hem resultava difícil de fer...no només em tremolaven les cames i les línies s'hem feien borroses, estava el meu cos, com col·locar-me, com donar una bona imatge... va ser una gran sessió aquell dia, ja que tots vam experimentar el mateix i això ens va ajudar anar treien pors mica en mica.
  • Desprès de llegir els contes, vam parla una mica de noticies d'actualitat educativa que havíem portat. Els tems que van sortir van ser: Immigració a l'escola pública i privada, Ensenyament obligatori fins als 18 anys i Nou horari escolar.

Seminari dia 27/10/2009

  • En aquesta sessió vam començar amb la lectura en veu alta de contes. Cada persona tenia que llegir un conte a l'aula. Les primeres línies del conte recordo que ens feien tremolar, la vergonya ens tenia atrapats i començaven els nervis....era una sensació estranya, el voler llegir en veu alta i fer la màxima interpretació, era molt difícil, ja que, en el moment que et decidies a fer una altre veu diferent et quedaves a mitges per por a fer el ridícul o intentaves llegir el màxim de ràpid possible per poder acabar... va ser una experiència molt bona, ja que durant las sessions del seminari hem anat llegint contes i aquestes inquietuds dia a dia s'han anat perdent.
  • Desprès de la lectura dels contes vam parlar sobre webs i revistes educatives:
  1. Revistes : 
  • Guix
  • Tandem
  • Estris
  • Reporter Doc
  • Quaderns de pedagogía
  • Cavall fort
  • Tatanu
  • La cuca fera
  • Infància europa
     2. Webs:

dilluns, 9 de novembre de 2009

dimecres, 4 de novembre de 2009

Apunts 4/11/2009

Google Docs

  • Serveix per a publicar documents sense la necesitat d'anar creant i enviants. Pot ser privat o públic, exemple: suro.
Com crear un document i invitar usuaris
  • Per enviar documents hem de tenir un compte de Gmail i la pàgina de Google Docs: http://docs.google.com
  • Per crear un documents, anem a crear document i si volem invitar a una persona anem a comparteix - envitar usuaris...
Pràctica realitzada a classe:
  • Hem realitzat una pràctica a classe que ha consistit en crear un document de google docs " pastís de xocolata". Cada una del grup ha fet una intervenció sobre aquest tema. Aquesta pràctica ha consistit per poder observar com es pot convidar a les companyes i com totes poden anar participant i anar editan el document. " Pastis de xocolata "
  • Hem realitzat una segona pràctica que ha consistit en crear una presentació en google docs, on també hem participat totes les companyes del grup ( Núria Comajoan, Laura Morales, Leticia Ribes, Cora Nicolás ). " Pastís de xocolata "
  1. Per crear una presentació hem de anar Fitxer - Nou - Presentació
  2. Anar realitzant la presentació i cada cop que es crea una diaposituva, has de guardar, per tal de que totes les companyes puguin veure els canvis realizats.
  • Hem realitzat una tercera pràctica que ha consistit en crear un full de càlcul i participar les companyes del grup.Una de les companyes ha creat un qüestionari i la resta de companyes a contestat les preguntes i la companya que ha creat el qüestionari ha rebut les respostes i les ha adjuntat en un full de càlcul. " Pastís de xocolata "

Xerrada Anna Del Barrio

Comentari d'un llibre

  • El dia 26/10/2009 vam entregar un treball realitzat en el seminari ia casa. El treball va consistir en el comentari d'un llibre "Educació i vida quotidiana " de Eulalia Bosch que parla sobre l'educació.
  • Aquest és el meu treball, corregit per la meva tutora Anna Mackay.